baga

De Viccionari
Potser volíeu: Bagà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈba.ɣə/, occidental /ˈba.ɣa/
  • Rimes: -aɡa
  • Homòfons: vaga, vague
  • Etimologia: Del llatí bāca ‎(«anella»), segle XIII, doblet de baia via el francès.

Nom[modifica]

baga f. ‎(plural bagues)

  1. Part de la llaçada que comprèn la doblada que es deixa del nus en amunt sense acabar de passar el cap, per desfer la lligadura fàcilment en tirar aquest.
  2. Anella de ferro o d'altre metall, que acostuma a tenir una espiga per clavar-se en paratge dur, com aquelles per dins de les quals entra el forrellat.
  3. Corretja que s'entortolliga en la fletxa o en el dard per tirar-lo amb més fúria.
  4. Anella que assegura l'espigó de l'arada.
  5. (informàtica) Llaçada en la seqüència d'execució d'un programa, repetint la mateixa seqüència segons l'avaluació d'una expressió condicional o el seguiment d'una sèrie de valors fins a un límit. Vulgarment anomenat amb el gal·licisme bucle.
  6. Plomades que es lliguen a la part baixa d'una xarxa per fer-la enfonsar.

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • Baga de baldó: Espècie de lligada de ferro que es posa en els panys a fi que el baldó corri per dins d'ella.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ba·ga (2)
  • Anagrames: gaba, gabà

Vegeu també[modifica]