ubique

Català

Verb

ubique

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ubicar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ubicar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ubicar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ubicar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \uˈβi.ke\

Americà: alt /uˈbi.k(e)/, baix \uˈβi.ke\

• Rimes: -ike

Verb

ubique

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb ubicar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb ubicar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʊ.bɪ.kwɛ/
• Etimologia: De la unió de l'adverbi relatiu ubi ‎(«a on, en qualsevol lloc») i l'accepció indefinida del terme que ‎(«aquell qui, allò que»).

Adverbi

ubique

1. A tot arreu.
2. En qualsevol lloc.