ubique

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

u·bi·que

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ubicar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ubicar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ubicar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ubicar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \uˈβi.ke\
Americà: alt /uˈbi.k(e)/, baix \uˈβi.ke\

Verb[modifica]

u·bi·que

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb ubicar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb ubicar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈʊ.bɪ.kwɛ/
  • Etimologia: De la unió de l'adverbi relatiu ubi ‎(«a on, en qualsevol lloc») i l'accepció indefinida del terme que ‎(«aquell qui, allò que»).

Adverbi[modifica]

ubique

  1. A tot arreu.
  2. En qualsevol lloc.