Vés al contingut

trincar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /tɾiŋˈka/
Occidental:  nord-occidental /tɾiŋˈka/
valencià /tɾiŋˈkaɾ/, /tɾiŋˈka/

Verb[modifica]

trincar trans., intr.

  1. En nàutica, fermar amb trinques o altres lligams.
  2. En una celebració, fer, els assistents, que els seus gots topin lleugerament.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: trinco, trinca, trinquem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: trin·car (2)
  • Anagrama: cintrar

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: \tɾiŋˈkaɾ\
Americà: alt \t͡s(i)ŋˈkaɾ\, baix \tɾiŋˈkaɾ\

Verb[modifica]

trincar trans. ‎(present trinco, passat trinqué, futur trincaré)

  1. trincar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: trin·car (2)