trincar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

trin·car trans., intr.

  1. En nàutica, fermar amb trinques o altres lligams.
  2. En una celebració, fer, els assistents, que els seus gots topin lleugerament.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: trinco, trinca, trinquem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

trin·car trans. ‎(present trinco, passat trinqué, futur trincaré)

  1. trincar