trincos

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

trincos

  1. (col·loquial nord-occidental) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb trincar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: trin·cos (2)
  • Heterograma de 7 lletres (cinorst)
  • Anagrama: cortins