trinque

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: trinqué


Català
[modifica]

Verb[modifica]

trin·que

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trincar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trincar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trincar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trincar