trincàreu

De Viccionari
Potser volíeu: trincareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

trincàreu

  1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de trincar
  2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb trincar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: trin·cà·reu (3)
  • Anagrama: trucarien