teca

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtɛ.kə/, occidental /ˈte.ka/
  • Rimes: -ɛka
  • Etimologia: [1] Del verb encatar-se ‎(«menjar-se») o atacar-se ‎(«atipar-se»), amb influència de entecar ‎(«infectar»).
  • Etimologia: [2] Del llatí thēca ‎(«capsa»), del grec antic θήκη ‎(thḗkē).
  • Etimologia: [3] Del castellà teca, del portuguès teca, del malaiàlam തേക്ക് ‎(tēkkŭ). Doblet de tec via el francès.

Nom[modifica]

teca f. ‎(plural teques)

  1. (col·loquial) menjar
  2. Material a tractar, coses a fer.

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

teca f. ‎(plural teques)

  1. (botànica) Part de l’antera que porta dos sacs pol·línics.
  2. Closca calcària que envolta el cos de molts protozous rizòpodes.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

teca f. ‎(plural teques)

  1. tec

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: te·ca (2)
  • Anagrama: acte

Vegeu també[modifica]