manduca

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: manducà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /mənˈdu.kə/, occidental /manˈdu.ka/
  • Rimes: -uka
  • Etimologia: De manducar, segle XIX.

Nom[modifica]

man·du·ca f. ‎(plural manduques)

  1. (col·loquial) menjar.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

man·du·ca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de manducar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb manducar

Vegeu també[modifica]