surdus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊr.dʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu swer- ‎(«xiular»).

Adjectiu

surdus m., surda f., surdum n. ‎(comparatiu surdior, superlatiu surdissimus)

1. sord
2. silenciós, quiet

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	surdus	surda	surdum		surdī	surdae	surda
Vocatiu	surde	surda	surdum		surdī	surdae	surda
Acusatiu	surdum	surdam	surdum		surdōs	surdās	surda
Genitiu	surdī	surdae	surdī		surdōrum	surdārum	surdōrum
Datiu	surdō	surdae	surdō		surdīs
Ablatiu	surdō	surdā	surdō		surdīs