Vés al contingut

suplir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /suˈpɫi/
Occidental:  nord-occidental /suˈpɫi/
valencià /suˈpɫiɾ/, /suˈpɫi/

Verb

[modifica]

suplir trans.

  1. Assumir la responsabilitat o el lloc de treball que pertoca a algú altre, quan aquell no pot fer-se'n càrrec.

Sinònims

[modifica]

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: su·plir (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ilprsu)

Vegeu també

[modifica]