solsir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /suɫˈsi/
Occidental: nord-occidental /soɫˈsi/, valencià /soɫˈsiɾ/, /suɫˈsiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: De l’antic sarcir amb canvi de vocal per influència de cosir i dissimilació de ròtiques en formes verbals.

Verb[modifica]

sol·sir pron. ‎(pronominal solsir-se)

  1. (valencià) sargir
  2. infinitiu de solsir-se

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DNV