solsir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /suɫˈsi/
balear /soɫˈsi/, /suɫˈsi/
Occidental:  nord-occidental /soɫˈsi/
valencià /soɫˈsiɾ/, /soɫˈsi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: De l’antic sarcir amb canvi de vocal per influència de cosir i dissimilació de ròtiques en formes verbals.

Verb[modifica]

solsir trans.

  1. (valencià) sargir

Conjugació[modifica]

Verb[modifica]

solsir

  1. forma de l'infinitiu solsir-se

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: sol·sir (2)

Vegeu també[modifica]