Vés al contingut

solsir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /suɫˈsi/
balear /soɫˈsi/, /suɫˈsi/
Occidental:  nord-occidental /soɫˈsi/
valencià /soɫˈsiɾ/, /soɫˈsi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: De l’antic sarcir amb canvi de vocal per influència de cosir i dissimilació de ròtiques en formes verbals.

Verb

[modifica]

solsir trans.

  1. (valencià) sargir

Conjugació

[modifica]

Verb

[modifica]

solsir

  1. Forma de l'infinitiu solsir-se.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: sol·sir (2)

Vegeu també

[modifica]