solsir-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suɫˈsir.sə/
	balear /soɫˈsiɾ.sə/, /suɫ.sirˈsə/
Occidental:	/soɫˈsiɾ.se/

• Rimes: -iɾse
• Etimologia: Del llatí subsīdere ‎(‘engolir-se’), amb influx de sòl.

Verb

solsir-se pron.

1. ensulsiar-se
2. consumir-se
3. Torrar-se un menjar fins quedar gens sucós.
4. (valencià septentrional, tortosí) esllavissar-se

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	solsir-se			haver-se solsit
gerundi	solsint-se			havent-se solsit
participi	solsit, solsida, solsits, solsides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em solseixo	et solseixes	se solseix	ens solsim	us solsiu	se solseixen
	em solsesc						bal
	em solseixi						sept
	em solsisc	et solsixes	se solsix			se solsixen	occ
	em solsixo						n-occ
imperfet	em solsia	et solsies	se solsia	ens solsíem	us solsíeu	se solsien
passat simple	em solsí	et solsires	se solsí	ens solsírem	us solsíreu	se solsiren
futur	em solsiré	et solsiràs	se solsirà	ens solsirem	us solsireu	se solsiran
condicional	em solsiria	et solsiries	se solsiria	ens solsiríem	us solsiríeu	se solsirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em solseixi	et solseixis	se solseixi	ens solsim	us solsiu	se solseixin
	em solsisca	et solsisques	se solsisca			se solsisquen	occ
	em solsesqui	et solsesquis	se solsesqui	ens solsiguem	us solsigueu	se solsesquin	bal
imperfet	em solsís	et solsissis	se solsís	ens solsíssim	us solsíssiu	se solsissin
		et solsisses		ens solsíssem	us solsísseu	se solsissen
	em solsira	et solsires	se solsira	ens solsírem	us solsíreu	se solsiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	solseix-te	solseixi's	solsim-nos	solsiu-vos	solseixin-se
	–		solsesqui's	solsiguem-nos		solsesquin-se	bal
	–	solsix-te	solsisca's			solsisquen-se	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... solsit
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	se va	ens vam	us vau	se van	... solsir
		et vares		ens vàrem	us vàreu	se varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... solsit
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... solsit
	em vaig haver	et vas haver	se va haver	ens vam haver	us vau haver	se van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	se varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... solsit
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... solsit
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	se vagi	ens vàgim	us vàgiu	se vagin	... solsir
	em vaja	et vages	se vaja	ens vàgem	us vàgeu	se vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... solsit
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... solsit
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	se vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	se vagin haver	... solsit
	em vaja haver	et vages haver	se vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	se vagen haver

Paradigmes de flexió: em solseixo, se solseix, ens solsim

Traduccions

Torrar-se un menjar

• Castellà: asurar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: sol·sir·se (3)
• Anagrames: orlessis, solsires

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC