sido

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsiː.doː/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *sed- («seure»), com també sedeō.

Verb[modifica]

sīdō ‎(1a present?), sīdis ‎(2a present), sīdere ‎(infinitiu), sīdī ‎(perfet), sessum ‎(supí)

  1. seure
  2. assentar
  3. instal·lar, reposar
    «ubi venere ad fauces graveolentis Averni, tollunt se celeres; liquidumque per aëra lapsæ sedibus optatis gemina super arbore sidunt» (Virgili, Eneida)
    Quan els coloms passen per sobre del cràter de l'Avern, ràpidament se n'aparten i van a reposar a dalt dels arbres

Derivats[modifica]

vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.884-887