Vés al contingut

sido

De Viccionari

Castellà

[modifica]
Peninsular: \ˈsi.ðo\
Americà: alt /ˈsi.do/, baix \ˈsi.ðo\

Verb

[modifica]

sido

  1. participi masculí singular del verb ser

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: si·do (2)
  • Anagrames: dios (alfagrama), Dios

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈsiː.doː/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *sed- («seure»), com també sedeō.

Verb

[modifica]

sīdō ‎(1a present?), sīdis ‎(2a present), sīdere ‎(infinitiu), sīdī ‎(perfet), sessum ‎(supí)

  1. seure
  2. assentar
  3. instal·lar, reposar
    «ubi venere ad fauces graveolentis Averni, tollunt se celeres; liquidumque per aëra lapsæ sedibus optatis gemina super arbore sidunt» (Virgili, Eneida)
    Quan els coloms passen per sobre del cràter de l'Avern, ràpidament se n'aparten i van a reposar a dalt dels arbres

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.884-887