subsido

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /sʊpˈsiː.doː/
  • Etimologia: Del prefix sub- i sīdō.

Verb[modifica]

subsīdō ‎(1a present?), subsīdis ‎(2a present), subsīdere ‎(infinitiu), subsēdī ‎(perfet), subsessum ‎(supí)

  1. sucumbir, jo sucumbeixo
    «subsidunt Hispani adversus emissa tela ab hoste, inde ad mittenda ipsi consurgunt» [1]
    Els hispans van sucumbir a les armes dels enemics però després es van tornar a alçar.
  2. instal·lar, assentar, acampar
    «subsedi in ipsa via»
    [2]
  3. ensorrar, caure
    «sidebant campi, crescebant montibus altis Ascensus: neque enim poterant subsidere saxa» [3]
    s'assentaren a les planes i s'estengueren cap a les muntanyes on estigueren estalvis de despreniments.

Vegeu també[modifica]

  1. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXVIII, 2
  2. Ciceró, Ad Atticum, V, 16
  3. Lucreci, De Rerum Natura, V, 493