subsido

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊpˈsiː.doː/
• Etimologia: Del prefix sub- i sīdō.

Verb

subsīdō ‎(1a present^?), subsīdis ‎(2a present), subsīdere ‎(infinitiu), subsēdī ‎(perfet), subsessum ‎(supí)

1. sucumbir, jo sucumbeixo

   «subsidunt Hispani adversus emissa tela ab hoste, inde ad mittenda ipsi consurgunt» ()

   Els hispans van sucumbir a les armes dels enemics però després es van tornar a alçar.

2. instal·lar, assentar, acampar

   «subsedi in ipsa via»

3. ensorrar, caure

   «sidebant campi, crescebant montibus altis Ascensus: neque enim poterant subsidere saxa» ()

   s'assentaren a les planes i s'estengueren cap a les muntanyes on estigueren estalvis de despreniments.