Vés al contingut

sembrar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /səmˈbɾa/
Occidental:  nord-occidental /semˈbɾa/
valencià /semˈbɾaɾ/, /semˈbɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: sembrà
  • Etimologia: Del llatí sēmināre, de sēmen ‎(«llavor»), segle XIII. L’evolució s’explica a partir de les formes esdrúixoles més usades i propagades per analogia: sēminat > *sem’na > *semra > sembra.

Verb

[modifica]

sembrar trans.

  1. Dipositar una llavor a la terra perquè germini.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: sembro, sembra, sembrem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /semˈbɾaɾ/
Americà: alt /s(e)mˈbɾaɾ/, baix /semˈbɾaɾ/

Verb

[modifica]

sembrar trans. ‎(present siembro, passat sembré, futur sembraré)

  1. sembrar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: sem·brar (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sembrar