revés

Català

Oriental:	central /rəˈβes/, balear /rəˈves/
Occidental:	/reˈβes/, /reˈves/

revés m. ‎(plural revessos)

Part de darrere d'una cosa, aquella oposada al dret.
El revés d'un llibre.
Cop amb el revés de la mà.
Fet imprevist i perjudicial; contratemps.
Que plogués aquell dia va ser un revés important.
(basquetbol) Canvi de direcció en què l'atacant gira sobre ell mateix per a donar l'esquena al jugador que el marca.
(hoquei sobre herba) Cara dreta de la pala d'un estic, de forma arrodonida.
(hoquei sobre herba) Falta consistent a tocar la bola intencionadament amb el revés d'una pala.
(esports de raqueta, pilota basca) cop de revés
(handbol, waterpolo) llançament de revés

Basquetbol: canvi de direcció

Hoquei sobre herba: cara dreta de la pala d'un estic

Hoquei sobre herba: falta per tocar la bola amb el revés d'una pala

revés

(balear) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb reveure.
(balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb reveure.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb reveure.

Peninsular: septentrional \reˈβes\, meridional \reˈβeh\

Americà: alt /reˈbes/, baix \reˈβeh\, austral \reˈβes\

revés m. ‎(plural reveses)

revés

segona persona del singular (tú, vos) del present d’indicatiu del verb rever

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre revés
revés. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].