repens

Català

Verb

repens

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de repensar.

Variants

• repenso, repense, repensi

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pens (2)
• Anagrama: prenés

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈrɛ.pɛns/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *h₁rep- ‎(‘girar, doblegar’), que també originà en grec antic ῥέπω ‎(rhépō, ‘inclinar-se la balança’).

Adjectiu

repēns m. f. n. ‎(genitiu repentis)

1. sobtat, inesperat

   «Repenti fulminis ictu.» (Titus Lucretius Carus, De rerum natura, V.400)

   De sobte impactà un llamp

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	repēns			repentēs	repentia
Vocatiu	repēns			repentēs	repentia
Acusatiu	repentem	repēns		repentēs	repentia
Genitiu	repentis			repentium
Datiu	repentī			repentibus
Ablatiu	repentī			repentibus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956 p.1156