repens

Català

Verb

repens

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de repensar

Variants

• repenso, repense, repensi

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pens (2)
• Anagrama: prenés

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈreː.pɛns/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeropea u̯er-3 ‎(«girar, doblegar»), que també originà en grec ῥέπω ‎(rhépō, «inclinar-se la balança»).

Adjectiu

rēpēns m. f. n. ‎(genitiu rēpentis)

1. sobtat, inesperat

   «'Repenti’ fulminis ictu.» ()

   De sobte impactà un llamp

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	rēpēns			rēpentēs	rēpentia
Vocatiu	rēpēns			rēpentēs	rēpentia
Acusatiu	rēpentem	rēpēns		rēpentēs	rēpentia
Genitiu	rēpentis			rēpentium
Datiu	rēpentī			rēpentibus
Ablatiu	rēpentī			rēpentibus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956 p.1156