sobtat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /supˈtat/
	balear /sopˈtat/, /supˈtat/
Occidental:	/sopˈtat/

• Rimes: -at
• Etimologia: De sobtar, segle XIV.

Adjectiu

sobtat m. ‎(femení sobtada, plural masculí sobtats, plural femení sobtades)

1. Que ocorre de cop i volta, sense avisar o sense poder-se preveure.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sudden ^(en)
• Castellà: súbito ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: sob·tat (2)
• Anagrames: botats, obstat, sotbat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB