reencarnar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.əŋ.kərˈna/
Occidental:	nord-occidental /re.eŋ.karˈna/
	valencià /re.eŋ.kaɾˈnaɾ/, /re.eŋ.kaɾˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: reencarnà
• Etimologia: Del prefix re- i encarnar.

Verb

reencarnar trans., pron. ‎(pronominal reencarnar-se)

1. Tornar a ocupar un cos viu, l'ànima d'algú que va morir.

   «La majoria de reencarnacions es produeixen en famílies budistes del Tibet o de fora , però alguns lames s'han reencarnat en infants d'altres religions .» ()

2. Ser l'element representant de quelcom passat.

   «Així és com les megaciutats del present reencarnen els inicis del període industrial,» ()

Sinònims

• [2] representar, simbolitzar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	reencarnar			haver reencarnat
Gerundi	reencarnant			havent reencarnat
Participis	reencarnat, reencarnada, reencarnats, reencarnades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	reencarno	reencarnes	reencarna	reencarnem	reencarneu	reencarnen
	reencarne						val
	reencarni						sept
	reencarn				reencarnau		bal, alg
				reencarnam			bal
Imperfet	reencarnava	reencarnaves	reencarnava	reencarnàvem	reencarnàveu	reencarnaven
Passat simple	reencarní	reencarnares	reencarnà	reencarnàrem	reencarnàreu	reencarnaren	v.cent, eiv
Futur	reencarnaré	reencarnaràs	reencarnarà	reencarnarem	reencarnareu	reencarnaran
Condicional	reencarnaria	reencarnaries	reencarnaria	reencarnaríem	reencarnaríeu	reencarnarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	reencarni	reencarnis	reencarni	reencarnem	reencarneu	reencarnin
	reencarne	reencarnes	reencarne			reencarnen	occ
Imperfet	reencarnés	reencarnessis	reencarnés	reencarnéssim	reencarnéssiu	reencarnessin
		reencarnesses		reencarnéssem	reencarnésseu	reencarnessen
	reencarnàs	reencarnassis	reencarnàs	reencarnàssim	reencarnàssiu	reencarnassin	bal
		reencarnasses		reencarnàssem	reencarnàsseu	reencarnassen	nota 1
	reencarnara	reencarnares	reencarnara	reencarnàrem	reencarnàreu	reencarnaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		reencarna	reencarni	reencarnem	reencarneu	reencarnin
					reencarnau		bal, alg
			reencarne			reencarnen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... reencarnat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... reencarnar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... reencarnat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... reencarnat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... reencarnat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... reencarnat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... reencarnar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... reencarnat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... reencarnat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... reencarnat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					reencarnàvets		ant
	reencarnavi			reencarnàvom	reencarnavo
	reencarnaia	reencarnaies	reencarnaia	reencarnàiem	reencarnàieu	reencarnaien	n-occ
Condicional	reencarnariva	reencarnarives	reencarnariva	reencarnarívem	reencarnaríveu	reencarnariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	reencarn	reencarns	reencarn				ant
	reencarno	reencarnos	reencarno	reencarneguem	reencarnegueu		n-occ
Imperfet	reencarnessi		reencarnessi				sept, alg
	reencarnessa						cent, n-occ
	reencarneguessa	reencarneguesses	reencarnegués	reencarneguéssom	reencarneguéssou	reencarneguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: re·en·car·nar (4)
• Anagrames: arrencaren, encerraran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot