punctum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpʊk.tʊm/
• Etimologia: Derivat de pungō.

Nom

punctum n. ‎(genitiu punctī)

1. foradet, clavada o marca feta sobre una tauleta d'argila.
2. picada, punxada

   Vulnus quod acu punctum videretur—(traducció:«Ferida que sembla la punxada d'una agulla.»)

3. punt, signe de puntuació
4. punt, lloc, moment

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	punctum	puncta
Vocatiu	punctum	puncta
Acusatiu	punctum	puncta
Genitiu	punctī	punctōrum
Datiu	punctō	punctīs
Ablatiu	punctō	punctīs

Verb

punctum

1. supí acusatiu de pungō