pungo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpʊŋ.ɡoː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *peuk- («picar, copejar»).

Verb[modifica]

pungō ‎(1a present?), pungis ‎(2a present), pungere ‎(infinitiu), pupugī ‎(perfet), punctum ‎(supí)

  1. punxar, jo punxo
  2. turmentar, burxar, inquietar
    Ex.: Epistula illa ita me pupugit, ut somnum mihi ademerit. — (traducció:«Aquesta carta m'ha turmentat tant que m'ha llevat la son.»)
  3. picar
    Ex.: Nitrum adulteratum pungit. — (traducció:«El nitrat adulterat és picant.)»)