prodigium

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /proːˈdɪ.ɡɪ.ʊm/
• Etimologia: Derivat de prōdīctum, supí de prodico ‎(«predir») o de la unió de pro- ad i āctum ‎(«fet, esdeveniment»).

Nom

prōdigium n. ‎(genitiu prōdigiī)

1. senyal profètic, fenomen estrany, predicció, avís

   Ex.: lunam deficientem nullum esse prodigium (traducció:«La lluna minvant no és cap fenomen estrany.»)

2. prodigi, persona superdotada

   Ex.: monstrum atque prodigium (traducció:«és un monstre i un prodigi»)

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	prōdigium	prōdigia
Vocatiu	prōdigium	prōdigia
Acusatiu	prōdigium	prōdigia
Genitiu	prōdigiī	prōdigiōrum
Datiu	prōdigiō	prōdigiīs
Ablatiu	prōdigiō	prōdigiīs

Sinònims

• portentum, ostentum, monstrum

Derivats

• prodigialis
• prodigiator
• prodigiosus