premo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

pre·mo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de prémer


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈprɛ.moː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *per- ‎(«fer força, copejar»).

Verb[modifica]

premō ‎(1a present?), premis ‎(2a present), premere ‎(infinitiu), pressī ‎(perfet), pressum ‎(supí)

  1. espentar, jo espento, empentar, jo empento
  2. prémer, jo premo
    Ex.: Caseum premere , (traducció:«prémer per fer formatge»)
  3. pressionar, jo pressiono
  4. perseguir, jo persegueixo, empaitar, jo empaito
    Ex.: Vestigia alicujus premere , (traducció:«perseguir el rastre d'algú »)
  5. estroncar, jo estronco
    Ex.: Premere sanguinem, (traducció:«estroncar la sang»)
  6. esprémer, jo espremo
    Ex.: Premere vina, (traducció:«esprémer el raïm»)
  7. copejar, jo copejo, tallar, jo tallo
    Ex.: Premant falce vitem, (traducció:«que tallin la vinya amb la falç»)