prego

Potser volíeu: pregó

Català

Verb

prego

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pregar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pregar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pregar.

Variants

• [1] pregue, pregui, preg
• [2] pregui, pregue
• [3] pregui, pregue

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·go (2)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈprɛː.ɡo/
• Etimologia: (pendent)

Interjecció

prego

1. de res

Verb

prego

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de pregare

Miscel·lània

• Síl·labes: prè·go (2)