postres

Potser volíeu: postrés

Català

Postres formades per un sorbet de gerds.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɔs.tɾəs/, occidental /ˈpɔs.tɾes/
• Rimes: -ɔstɾes
• Etimologia: Del castellà postre, segle XVII.

Nom

postres f. ‎(plurale tantum)

1. (no comptable) Part complementària i normalment final d'un àpat principal (dinar o sopar). Típicament és una menja dolça.

   Per les postres tenim coca de la iaia.

Sinònims

• darreries

Traduccions

Part final d’un àpat

• Alemany: Dessert ^(de) n.
• Anglès: dessert ^(en)
• Àrab: حَلْوَى‎ ^(ar) f.
• Armeni: աղանդեր ^(hy) ‎(akhander), դեսերտ ^(hy) ‎(dessert)
• Àzeri: desert ^(az)
• Castellà: postre ^(es) m.
• Danès: dessert ^(da) c.
• Eslovac: dezert ^(sk) m.
• Eslovè: sladica ^(sl) f.
• Esperanto: deserto ^(eo)
• Estonià: magustoit ^(et), dessert ^(et)
• Finès: jälkiruoka ^(fi)
• Francès: dessert ^(fr) m.
• Gallec: sobremesa ^(gl) f.
• Gal·lès: melysfwyd ^(cy) m., pwdin ^(cy) m.
• Georgià: დესერტი ^(ka) ‎(dèserti)
• Grec: γλυκό ^(el) n. ‎(glikó)
• Grec antic: τράγημα ^(grc) n. ‎(trágēma)
• Hindi: मिठाई ^(hi) f.
• Ido: desero ^(io)
• Indonesi: disert ^(id)
• Irlandès: milseog ^(ga) f.
• Islandès: eftirréttur ^(is) m.
• Italià: dessert ^(it) m.
• Japonès: デザート ^(ja) ‎(dezāto)
• Kazakh: десерт ^(kk) ‎(desert/dessert)
• Khmer: បង្អែម ^(km)
• Kirguís: десерт ^(ky) ‎(dessert)
• Kurd: şêranî ^(ku)
• Letó: deserts ^(lv) m.
• Lituà: desertas ^(lt) m.
• Llatí: bellaria ^(la) n. pl.
• Llengua de signes catalana: FRUITA+PLAT ^(csc)
• Macedoni: десерт ^(mk) m.
• Maori: purini ^(mi)
• Neerlandès: dessert ^(nl) n., nagerecht ^(nl) n.
• Noruec: dessert ^(no)
• Persa: دسر‎ ^(fa) n.
• Polonès: deser ^(pl) m.
• Portuguès: sobremesa ^(pt) f.
• Romanès: desert ^(ro) n.
• Rus: десе́рт ^(ru) m. ‎(dessert)
• Suec: efterrätt ^(sv) c.
• Tagal: panghimagas ^(tl)
• Tai: อาหารหวาน ^(th)
• Turc: tatlı ^(tr)
• Txec: zákusek ^(cs) m., dezert ^(cs) m.
• Ucraïnès: десе́рт ^(uk) m. ‎(dessert)
• Uzbek: desert ^(uz)
• Vietnamita: tráng miệng ^(vi)
• Volapük: poszib ^(vo)
• Xinès: 點心 ^(zh) ‎(点心, diǎnxīn)

Verb

postres

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de postrar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb postrar.

Variants

• [2] postris

Miscel·lània

• Síl·labes: post·res (2)
• Anagrames: esports, estrops, prestos, respost

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpos.tɾes/, meridional /ˈpoh.tɾeh/

Americà: alt /ˈpos.t͡s(e)s/, baix /ˈpoh.tɾeh/, austral /ˈpoh.tɾes/

• Rimes: -ostɾes

Nom

postres m. pl.

1. forma plural de postre