ploro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɫɔ.ɾu/, occidental /ˈpɫɔ.ɾo/
• Rimes: -ɔɾo

Verb

ploro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de plorar.

   [Jo] ploro o plore.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plorar.

   [Que jo] ploro, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] plori o plore.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb plorar.

   [Que ell/ella/vostè] ploro, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] plori o plore.

Miscel·lània

• Síl·labes: plo·ro (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈploː.roː/
• Etimologia: (pendent)

Verb

plōrō ‎(1a present^?), plōrās ‎(2a present), plōrāre ‎(infinitiu), plōrāvī ‎(perfet), plōrātum ‎(supí)

1. plorar, jo ploro
2. plànyer, lamentar-se

Derivats

• applōrō
• complōrō
• deplōrō
• explōrō
• implōrō
• opplōrō
• perplōrō