plànyer

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ˈpɫa.ɲə/
Occidental: nord-occidental /ˈpɫa.ɲe/, valencià /ˈpɫa.ɲeɾ/
  • Etimologia: Del llatí plangere, segle XII.

Verb[modifica]

plà·nyer trans., pron. ‎(pronominal plànyer-se)

  1. Plorar, lamentar-se.
  2. Tenir llàstima.
  3. Escassejar, regatejar.
  4. Excusar a algú algun treball, fatiga, incomoditat.
  5. enyorar
  6. (pronominal) Buscar la pròpia comoditat.
  7. (antic) Queixar-se, gemegar.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]