Vés al contingut

plànyer

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /ˈpɫa.ɲə/
Occidental:  nord-occidental /ˈpɫa.ɲe/
valencià /ˈpɫa.ɲeɾ/, /ˈpɫa.ɲe/
  • Etimologia: Del llatí plangere, segle XII.

Verb[modifica]

plànyer trans., pron. ‎(pronominal plànyer-se)

  1. Plorar, lamentar-se.
  2. Compadir, sentir compassió.
  3. Estalviar esforços, mitjans.
  4. Excusar a algú algun treball, fatiga, incomoditat.
  5. enyorar
  6. (pronominal) Buscar la comoditat.
  7. (antic) Queixar-se, gemegar.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: planyo, plany, planyem

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: plà·nyer (2)
  • Heterograma de 7 lletres (aelnpry)

Vegeu també[modifica]