planeta

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /pɫəˈnɛ.tə/, balear /pɫəˈnə.tə/, /pɫəˈnɛ.tə/
Occidental: /pɫaˈne.ta/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí planēta, segle XIV, del grec antic πλᾰνήτης ‎(planḗtēs, «vagabund») en oposició als estels fixos.

Nom[modifica]

pla·ne·ta m. ‎(plural planetes)

  1. Astre esfèric que orbita al voltant d'una estrella.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

pla·ne·ta f. ‎(plural planetes)

  1. (antic) planeta (m.)
  2. destí, predestinació
  3. forma diminutiva de plana


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /plaˈne.ta/
Americà: alt /plaˈne.t(a)/, baix /plaˈne.ta/

Nom[modifica]

pla·ne·ta m. ‎(plural planetas)

  1. planeta


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

planēta m. ‎(genitiu planētae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu planēta planētae
Vocatiu planēta planētae
Acusatiu planētam planētās
Genitiu planētae planētārum
Datiu planētae planētīs
Ablatiu planētā planētīs
  1. planeta