peregrine

Català

Verb

peregrine

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de peregrinar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb peregrinar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb peregrinar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb peregrinar

Variants

• [1] peregrino, peregrini, peregrín
• [2] peregrini
• [3] peregrini
• [4] peregrini

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pɛ.rɛˈɡriː.nɛ/

Nom

peregrīne

1. vocatiu singular de peregrīnus