peregrinus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /pɛ.rɛˈɡriː.nʊs/
• Etimologia: De la preposició per i el terme agros ‎(‘camps’), literalment «el qui va pels camps».

Nom

peregrīnus m. ‎(genitiu peregrīnī)

1. no ciutadà (en l'antiga Roma, persona de condició lliure que, per la seva ascendència estrangera, no tenia els mateixos drets que els ciutadans romans)
2. estranger
3. viatger
4. ignorant, no entès en una matèria
5. au de pas
6. En època cristiana, pelegrí, persona que anava de santuari a santuari.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	peregrīnus	peregrīnī
Vocatiu	peregrīne	peregrīnī
Acusatiu	peregrīnum	peregrīnōs
Genitiu	peregrīnī	peregrīnōrum
Datiu	peregrīnō	peregrīnīs
Ablatiu	peregrīnō	peregrīnīs

Derivats

• peregrinatio
• peregrinari
• peregri

Variants

• pelegrinus (en època medieval)