Vés al contingut

penar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /pəˈna/
Occidental:  nord-occidental /peˈna/
valencià /peˈnaɾ/, /peˈna/

Verb

[modifica]

penar trans., intr.

  1. Castigar amb una pena.
    L'han penat a tres anys de presó.
  2. Experimentar dolor físic o emocional, patir.
    Penava pel seu estimat.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: peno, pena, penem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Caló català

[modifica]
  • Pronúncia: /pəˈna/
  • Etimologia: Del romaní phenel.

Verb

[modifica]

penar ‎(pənəlá)

  1. dir
    «Si em pucaveles a la pestanyí sinaràs com els busnós. Nastis, nai penelis, manses sinyela caló.» (Sabor de Gràcia, «Gitanos catalans», 2015)
    Si em delates a la policia seràs com els paios. Calla, no parlis [no diguis], servidor és gitano.

Variants

[modifica]

Conjugació

[modifica]
man tuquis ell/ella nosaltros vosaltros ellos/elles
present d’ind. penelo (pənélu) peneles (pənéləs) penela (pənélə) penelem (pənəlèm) peneleu (pənəlèu) penelen (pənélən)
futur penaré (pənəré) penaràs (pənərás) penarà (pənərá) penarem (pənərèm) penareu (pənərèu) penaran (pənərán)
present de subj. peneli (pənéli) penelis (pənélis) peneli (pənéli)
imperatiu pen

Vegeu també

[modifica]

Caló espanyol

[modifica]
  • Etimologia: Del romaní phenel.

Verb

[modifica]

penar ‎(penár)

  1. dir

Sinònims

[modifica]