Vés al contingut

peno

De Viccionari
Potser volíeu: penó

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): central /ˈpɛ.nu/, occidental /ˈpe.no/
  • Rimes: -ɛno

Verb

[modifica]

peno

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de penar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb penar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb penar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Castellà

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

peno m. ‎(femení pena, plural masculí penos, plural femení penas)

  1. (arcaisme, històric) cartaginès

Sinònims

[modifica]

peno m. ‎(plural penos, femení pena)

  1. (arcaisme, històric) cartaginès

Sinònims

[modifica]

Verb

[modifica]

peno

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb penar

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre peno

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈpɛ.noː/

penō

  1. datiu singular de penus
  2. ablatiu singular de penus