penó

Potser volíeu: peno

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈno/, occidental /peˈno/
• Rimes: -o
• Etimologia: De pena i el sufix -ó, del llatí pinna ‎(«ploma»), segle XIV.

Nom

penó m. ‎(plural penons)

1. La punta dels pals de les antenes d'una embarcació.
2. Bandera llarga amb mànec gruixut i llarg que se duu en les processons.
3. Home o dona alts.

Sinònims

penol

Traduccions

Punta de les antenes

• Castellà: penol ^(es), peñol ^(es)
• Llatí: nautici pali extremum ^(la)

Bandera llarga

• Castellà: pendón ^(es)

Persona alta

• Castellà: pendón ^(es), perantón ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·nó (2)
• Anagrames: open, peon, poen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /peˈno/

Americà: alt /p(e)ˈno/, baix /peˈno/

• Rimes: -o

Verb

penó

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del passat simple del verb penar

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·nó (2)
• Anagrames: open, peón, pone, poné