ostentara

Potser volíeu: ostentarà

Català

Verb

ostentara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb ostentar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb ostentar

Variants

• [1] ostentessi, ostentés, ostentàs
• [2] ostentessi, ostentés, ostentàs