ostentessi

Català

Verb

ostentessi

1. (col·loquial septentrional, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb ostentar.
2. (col·loquial septentrional, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb ostentar.

Variants

• [1] ostentés, ostentàs, ostentara
• [2] ostentés, ostentàs, ostentara

Miscel·lània

• Síl·labes: os·ten·tes·si (4)