orejar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /u.ɾəˈʒa/, balear /o.ɾəˈd͡ʒa/, /u.ɾəˈʒa/
Occidental: nord-occidental /o.ɾeˈʒa/, valencià /o.ɾeˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

o·re·jar trans., pron. ‎(pronominal orejar-se)

  1. Exposar a l’aire, a l’oreig.
  2. (pronominal) Prendre l’aire, l’oreig.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: orejo, oreja, oregem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2