oreig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾɛt͡ʃ/
	balear /oˈɾət͡ʃ/, /uˈɾɛt͡ʃ/
Occidental:	/oˈɾet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: Postverbal de orejar.

Nom

oreig m. ‎(plural oreigs o orejos)

1. oratge
2. Vent suau, ventijol.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·reig (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Verb

oreig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orejar.

Variants

• orejo, orege, oregi

Miscel·lània

• Anagrames: oregi, oregí, orige, regió, Roigé