oral

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /uˈɾaɫ/, balear /oˈɾaɫ/, /uˈɾaɫ/

Occidental: /oˈɾaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del baix llatí ōrāle, acusatiu de ōrālis, de ōs ‎(«boca») i -ālis, segle XIV.

Adjectiu

oral inv. ‎(plural orals)

1. Relatiu o pertanyent a la boca.
2. Del llenguatge verbal.

Derivats

• orador

Sinònims

• verbal

Antònims

• tòpic
• nasal
• escrit

Traduccions

Relatiu a la boca

• Anglès: oral ^(en)
• Castellà: oral ^(es) inv.

• Eslovè: usten ^(sl), oralen ^(sl)
• Italià: orale ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ral (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Anglès

• Pronúncia: /ˈɔːɹəl/

Adjectiu

oral ‎(no comparable)

1. oral, bucal
2. oral, verbal

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /oˈɾal/

Adjectiu

oral inv. ‎(plural orales)

1. oral

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ral (2)