oral

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾaɫ/
	balear /oˈɾaɫ/, /uˈɾaɫ/
Occidental:	/oˈɾaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del baix llatí ōrāle, acusatiu de ōrālis, de ōs ‎(«boca») i -ālis, segle XIV.

Adjectiu

oral inv. ‎(plural orals)

1. Relatiu o pertanyent a la boca.
2. Del llenguatge verbal.

Sinònims

• verbal

Antònims

• tòpic, nasal, escrit

Derivats

• orador

Traduccions

Relatiu a la boca

• Anglès: oral ^(en)
• Castellà: oral ^(es) inv.
• Eslovè: usten ^(sl), oralen ^(sl)
• Francès: oral ^(fr)
• Italià: orale ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ral (2)
• Anagrames: orla, orlà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Anglès

• Pronúncia: /ˈɔːɹəl/

Adjectiu

oral ‎(no comparable)

1. oral, bucal
2. oral, verbal

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /oˈɾal/
• Rimes: -al

Adjectiu

oral inv. ‎(plural orales)

1. oral

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ral (2)

Francès

• Pronúncia: /ɔ.ʁal/

Adjectiu

oral m. ‎(femení orale, plural masculí oraux, plural femení orales)

1. oral