nasal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /nəˈzaɫ/, occidental /naˈzaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: De nas i el sufix -al.

Adverbi

nasal inv. ‎(plural nasals)

1. Relatiu o pertanyent al nas o a l'olfacte.
2. (fonètica) Dit del fonema que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: nasal ^(en)
• Castellà: nasal ^(es)
• Francès: nasal ^(fr)
• Italià: nasale ^(it)

Nom

nasal f. ‎(plural nasals)

1. Consonant o vocal nasalitzada que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Notes

• En català, són consonants nasals: /m/, /ɱ/, /n/, /ɲ/, /ŋ/.

Miscel·lània

• Síl·labes: na·sal (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /ˈneɪzəl/

Adjectiu

nasal ‎(comparatiu more nasal, superlatiu most nasal)

1. nasal

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /naˈsal/

Americà: alt /n(a)ˈsal/, baix /naˈsal/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí medieval nasalis, de nasus ‎(‘nas’).

Adjectiu

nasal inv. ‎(plural nasales)

1. nasal

Miscel·lània

• Síl·labes: na·sal (2)
• Anagrames: alnas, asnal, lanas, salan

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre nasal