noto

Català

Verb

noto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de notar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb notar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb notar.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnɔ.toː/
• Etimologia: Forma alternativa de gnoscō.

Verb

notō ‎(1a present^?), notās ‎(2a present), notāre ‎(infinitiu), notāvī ‎(perfet), notātum ‎(supí)

1. conèixer, jo conec, saber jo sé
2. notar, jo noto
3. anotar, jo anoto

Adjectiu

nōtō

1. datiu masculí singular de nōtus
2. datiu neutre singular de nōtus
3. ablatiu masculí singular de nōtus
4. ablatiu neutre singular de nōtus