mutil

Català

• Anagrames: multi, multí, ultim, últim

Verb

mu·til

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mutilar

Basc

Nom

mutil anim.

Declinació Nom comú animat en consonant Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu mutil mutila mutilak Ergatiu mutilek mutilak mutilek Datiu mutili mutilari mutilei Genitiu mutilen mutilaren mutilen Comitatiu mutilekin mutilarekin mutilekin Benefactiu mutilentzat mutilarentzat mutilentzat Instrumental mutilez mutilaz mutilez Partitiu mutilik - - Prolatiu mutiltzat - - Causal mutilengatik mutilarengatik mutilengatik Locatius Inessiu mutilengan mutilarengan mutilengan Ablatiu mutilengandik mutilarengandik mutilengandik Al·latiu mutilengana mutilarengana mutilengana Terminatiu mutilenganaino mutilarenganaino mutilenganaino Al·l. direcional mutilenganantz mutilarenganantz mutilenganantz Gen. locatiu mutilenganako mutilarenganako mutilenganako

1. noi