últim

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí ultimus, segle XV.

Adjectiu[modifica]

úl·tim m. ‎(femení última, plural masculí últims, plural femení últimes)

  1. darrer

Notes d'ús[modifica]

«Últim» i «darrer» són sinònims intercanviables o d'ús preferent segons els parlars. Algunes normes d'estil atorguen a «últim» una connotació de situació final o conclusió mentre que «darrer» és una situació més provisional.

Vegeu també[modifica]