últim

Potser volíeu: ultim

Català

• Pronúncia: /ˈuɫ.tim/

• Etimologia: Del llatí ultimus, segle XV.
• Anagrames: multi, multí, mutil

Adjectiu

úl·tim m. ‎(femení última, plural masculí últims, plural femení últimes)

1. (tradicionalment) Darrer en una situació final o conclusió d’un procés.
2. (central, occidental) darrer

Notes d'ús

«Últim» i «darrer» són sinònims intercanviables o d'ús preferent segons els parlars. Tradicionalment «últim» té una connotació de situació final o conclusió mentre que «darrer» és una situació circumstancial. Per calc del castellà, que no té aquesta distinció, en alguns parlars «últim» desplaça a «darrer».

Traduccions

Darrer final

• Anglès: ultimate ^(en)
• Castellà: último ^(es)

• Francès: ultime ^(fr)
• Occità: ultim ^(oc)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC