últim

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ultim


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí ultimus, segle XV.

Adjectiu[modifica]

úl·tim m. ‎(femení última, plural masculí últims, plural femení últimes)

  1. (tradicionalment) Darrer en una situació final o conclusió d’un procés.
  2. (central, occidental) darrer

Notes d'ús[modifica]

«Últim» i «darrer» són sinònims intercanviables o d'ús preferent segons els parlars. Tradicionalment «últim» té una connotació de situació final o conclusió mentre que «darrer» és una situació circumstancial. Per calc del castellà, que no té aquesta distinció, en alguns parlars «últim» desplaça a «darrer».

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]