moniato

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Moniato
  • Pronúncia:
Oriental: central /mu.niˈa.tu/, balear /mo.niˈa.to/, /mu.niˈa.tu/
Occidental: /mo.niˈa.to/
  • Etimologia: Del castellà boniato, segle XIX, provinent de les Antilles, d’origen incert.

Nom[modifica]

mo·ni·a·to m. ‎(plural moniatos)

  1. Tubercle subterrani precedent de l'Amèrica tropical i introduït a Europa pels espanyols (Ipomoea batatas). Sol ésser llarguer, més gros que la patata i de gust dolç.
  2. (col·loquial) ignorant

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]