mirificus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /mɪˈrɪ.fɪ.kʊs/
• Etimologia: De mīrus i el sufix -ficus.

Adjectiu

mīrificus m., mīrifica f., mīrificum n.

1. mirífic

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	mīrificus	mīrifica	mīrificum		mīrificī	mīrificae	mīrifica
Vocatiu	mīrifice	mīrifica	mīrificum		mīrificī	mīrificae	mīrifica
Acusatiu	mīrificum	mīrificam	mīrificum		mīrificōs	mīrificās	mīrifica
Genitiu	mīrificī	mīrificae	mīrificī		mīrificōrum	mīrificārum	mīrificōrum
Datiu	mīrificō	mīrificae	mīrificō		mīrificīs
Ablatiu	mīrificō	mīrificā	mīrificō		mīrificīs

Descendents

• Anglès: mirific
• Català: mirífic
• Castellà: mirífico
• Francès: mirifique
• Gallec: mirífico
• Italià: mirifico
• Portuguès: mirífico

Vegeu també

• Mayer i Olivé (director), Marc. «M». A: Diccionari Il·lustrat Llatí-Català Català-Llatí. 2a. Barcelona: Larousse i Vox, 2017, 307. →ISBN.