mirifico

Potser volíeu: mirífico

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /miˈriː.fi.ko/
• Etimologia: Del llatí mirificus, segle XIV.

Adjectiu

mirifico m. ‎(femení mirifica, plural masculí mirifici, plural femení mirifiche)

1. (poètic) mirífic

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·rì·fi·co (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre mirifico
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dizionario Italiano Olivetti sobre mirifico

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miːˈrɪ.fɪ.koː/

Adjectiu

mīrificō

1. datiu masculí singular de mīrificus
2. datiu neutre singular de mīrificus
3. ablatiu masculí singular de mīrificus
4. ablatiu neutre singular de mīrificus