mirífic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miˈɾi.fik/
• Rimes: -ifik
• Etimologia: Del llatí mirifĭcus ‎(‘admirable, prodigiós, extraordinari’), segle XIX.

Adjectiu

mirífic m. ‎(femení mirífica, plural masculí mirífics, plural femení mirífiques)

1. (poètic) admirable

Sinònims

• magnífic, meravellós

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mirific ^(en)
• Castellà: mirífico ^(es)
• Francès: mirifique ^(fr)
• Gallec: mirífico ^(gl)
• Italià: mirifico ^(it)
• Llatí: mirifĭcus ^(la)
• Portuguès: mirífico ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·rí·fic (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot