magnífic

Potser volíeu: magnific

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məŋˈni.fik/
Occidental:	nord-occidental /maŋˈni.fik/, valencià /maɡˈni.fik/

• Rimes: -ifik
• Etimologia: Del llatí magnificus, segle XIV.

Adjectiu

magnífic m. ‎(femení magnífica, plural masculí magnífics, plural femení magnífiques)

1. De gran esplendor.
2. De gran bellesa.
3. Tractament honorífic atorgat de forma general en l'antiguitat i actualment només des de les universitats i consistoris.

Derivats

• magnificar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: prächtig ^(de)
• Anglès: magnificent ^(en)
• Armeni: փառահեղ ^(hy) ‎(parahekh)
• Búlgar: великолепен ^(bg) ‎(velikolepen)
• Castellà: magnífico ^(es)
• Esperanto: belega ^(eo)
• Francès: magnifique ^(fr)
• Friülà: famôs ^(fur)
• Gallec: magnífico ^(gl)
• Grec: μεγαλοπρεπής ^(el) ‎(megaloprepís)
• Grec antic: μεγαλοπρεπής ^(grc) ‎(megaloprepḗs)
• Hindi: शानदार ^(hi)
• Italià: magnifico ^(it)
• Japonès: 素晴しい ^(ja)
• Neerlandès: prachtig ^(nl)
• Portuguès: magnífico ^(pt)
• Rus: великоле́пный ^(ru) ‎(velikolepni)
• Serbocroat: величанствен ^(sh), veličanstven ^(sh)
• Suec: storartad ^(sv)
• Xinès: 壯麗 ^(zh) ‎(壮丽, zhuànglì)

Miscel·lània

• Síl·labes: mag·ní·fic (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB