magnifique

Potser volíeu: magnifiqué

Català

Verb

magnifique

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de magnificar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb magnificar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb magnificar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb magnificar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mag·ni·fi·que (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \maɣ.niˈfi.ke\

Americà: alt /maɡ.niˈfi.k(e)/, baix \maɣ.niˈfi.ke\

• Rimes: -ike

Verb

magnifique

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb magnificar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb magnificar
3. tercera persona del singular (usted) de l'imperatiu del verb magnificar

Miscel·lània

• Síl·labes: mag·ni·fi·que (4)

Francès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del llatí magnificus.

Adjectiu

magnifique inv. ‎(plural magnifiques)

1. magnífic

Derivats

• magnifiquement

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre magnifique