mirus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmiː.rʊs/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu *smei- ‎(«rialla, sorpresa»).

Adjectiu[modifica]

mīrus m., mīra f., mīrum n.

  1. sorprenent, meravellós

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu mīrus mīra mīrum mīrī mīrae mīra
Vocatiu mīre mīra mīrum mīrī mīrae mīra
Acusatiu mīrum mīram mīrum mīrōs mīrās mīra
Genitiu mīrī mīrae mīrī mīrōrum mīrārum mīrōrum
Datiu mīrō mīrae mīrō mīrīs
Ablatiu mīrō mīrā mīrō mīrīs


Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.967-968