miniatura

Potser volíeu: miniaturà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mi.ni.əˈtu.ɾə/, occidental /mi.ni.aˈtu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del castellà o potser de l'italià miniatura, derivat del llatí minium ‎(«òxid de plom emprat en la il·lustració de llibres manuscrits»), segle XIX.

Nom

miniatura f. ‎(plural miniatures)

1. Objecte fet a escala reduïda d'un altre original.
2. Imatge que forma part de la decoració d'un manuscrit.
3. Retrat de mida petita, generalment inserit en un medalló.
4. Partida d'escacs resolta amb la victòria d'un dels dos bàndols, en menys de vint jugades.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Miniatur ^(de)
• Anglès: miniature ^(en)
• Castellà: miniatura ^(es)
• Francès: miniature ^(fr)
• Italià: miniatura ^(it)

Verb

miniatura

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de miniaturar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb miniaturar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ni·a·tu·ra (5)
• Anagrama: minutaria

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mi.njaˈtu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: De l'italià miniatura.

Nom

miniatura f. ‎(plural miniaturas)

1. miniatura

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nia·tu·ra (4)
• Anagrames: inmutaría, minutaria, minutaría

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre miniatura